Perquè fem la marxa
La III Marxa Terres del Gaià es va fer els dies 28,29 i 30 d’abril, des de Santa Coloma de Queralt, on neix el Gaià a la Font de Les Canelles, fins al que en queda de riu, a la desembocadura, a l’alçada de Tamarit. La Marxa és una bona manera de reivindicar i donar a conèixer el territori que travessa el riu Gaià, amb els seus valors patrimonials i ecològics. L'objectiu, però, no és tant el de fer un trèking com el d'anar coneixent la gent i el territori mentre caminem, en un ambient, s’ha de dir, festiu. Sempre hi ha algú que té alguna cosa per explicar o per mostrar. La Marxa és decididament interdisciplinària!
Es vol una Marxa oberta a tothom, i per això s’organitzen els àpats i el dormir, tot i que cadascú pot escollir si fa tot el recorregut o alguns trams. Fins ara, sempre s’ha dividit en tres etapes que han anat canviant en les diferents edicions, amb la intenció d’anar trepitjant el vast territori que s’obre a banda i banda del Gaià.
Sortint de Santa Coloma
La sortida, amb certa fresqueta, per no dir directament fred, va ser a quarts de deu del matí. Enguany, la primera etapa era en dissabte, a diferència de les edicions anteriors. Això va facilitar que fóssim una cinquantena llarga de bon començament. Amb bon ritme - tot just arrencàvem - vam passar per Sant Gallard i travessant el riu per primera vegada amb una mica de saltiró, cap a Pontils.
Fotografia de Maria Rosa Ferré del castell de Santa Perpètua de Gaià |
Al dia següent som-hi ! amb forces i decisió
A afrontar l’etapa més dura: vora 30 km des de Querol a Salomó. El primer tram s’allunya molt del riu perquè l’estat dels camins no permet fer-ho, de moment, d’altra manera. Enfilant-se al Montagut i agafant el GR fins a Santes Creus, on una parada tècnica al Casalot va permetre fer una cervesa i recuperar l’ànim.
En aquest punt s’afegiren caminants amb ganes de menjar el banquet de pollastre que ens esperava a Vilardida. I després, molt de sol per recuperar-se. A la tarda, amb un camí més planer i una bona colla de caminants s’arribava a Salomó cap a les 7 de la tarda. Final de jornada amb una bona dutxa i bon sopar, que els herois i heroïnes que van fer tants quilòmetres van agrair.
I ja som a l’últim dia
L’alcalde de Salomó va acomiadar els expedicionaris que prenien el camí cap a la costa, passant vora el pantà de Repsol, que té l’aigua del Gaià segrestada. En una etapa distesa i amb molta conversa arribàvem al Catllar amb temps per fer una bona fideuà multitudinària i en acabar, desplegar la pancarta “Salvem el Gaià” acompanyada de les paraules de l’alcalde. A la Torre d’en Guiu, però, no baixava l’aigua que ens haguera agradat veure. I després de dinar, amb molta mandra i amb ganes de migdiada al sol, cap a la platja. Ara ja si que ho teníem gairebé fet! les ganes de veure el mar ens feien oblidar el cansament.
Vora la Riera de Gaià ens va venir a trobar l’alcade d’Altafulla i de seguida, vam ser al tram final del riu, on tornàvem a veure aigua i gaudir del passeig per una aquesta bonica arbreda. Arribats al mar algun valent s’hi va banyar, val a dir que jovenets. I vam desplegar per últim cop, la pancarta que vol fer reviure el riu. El nostre riu.
Desembocadura del riu Gaià a la platja de Tamarit. Foto de Secció Natura UES |
Esperem, l’any vinent, repetir-ho, amb molts més. I compartir a més del camí, l’estima per aquesta terra.
Les Bases
Aquesta marxa ha estat la darrera expressió d’un conjunt de trobades, jornades de debat i d’altres activitats que, en els darrers anys, s’han fet per la recuperació i la preservació de la zona que s’articula al voltant del riu Gaià. Associacions culturals, mediambientals, universitats, algunes administracions públiques, i sobretot persones individuals, han anat treballant conjuntament sobre objectius generals com la recuperació del patrimoni històric i la preservació mediambiental del riu. Un dels eixos del moviment ha estat, i encara és, la reivindicació del cabal ecològic del riu, la preservació de la llera i la qualitat de l’aigua, a més de la protecció del territori contra plans urbanístics agressius.
Una de les primeres expressions col·lectives que es van fer de cara a unir esforços en la lluita per aquests objectius comuns, eren els Fòrums de les Terres del Gaià. Aquestes trobades es van celebrar, de manera itinerant, entre els anys 2005 i 2010. En el darrer dels fòrums, celebrat al Pont d’Armentera, es van assentar les bases de la que, finalment, esdevindria l’Associació de les Terres del Gaià, recentment constituïda.